Segurament és poc coneguda la tasca que realitzen les Germanetes dels Pobres i, per tant, jo voldria que tothom la conegués. M’he proposat que tingueu un esbós de la feina dura que porten a terme amb molt d’amor.

En primer lloc, el dur treball que porten cada dia és immens, i sempre va precedit de la pregària. Per això es lleven a la primera hora del matí, per tal de buscar la força que dóna el Senyor. Després d’un llarga oració esmorzen, i tornen amb alegria a la seva tasca: unes a rentar i a llevar els malats, altres a servir la taula, altres a la porteria, i també cuiden les impossibilitades de la seva mateixa comunitat religiosa. També n’hi ha dues que, de manera permanent, passen pels pobles i ciutats de la comarca fent col·lecta per al sosteniment de la Residència. La Residència de les Germanetes no subsistiria econòmicament si s’haguessin de refiar del que aporten els jubilats. En ser una institució no subvencionada per cap organisme oficial, només la generositat dels benefactors fa que, amb dificultat, es cobreixin les despeses de la casa.

 Aquesta és la feina incomparable que realitza la Congregació de les Germanetes dels Pobres arreu, però ho certifico de la Residència de Manresa.

Fixem-nos també amb la gent que resideix en aquesta casa. Són gent ja jubilada, amb pensions mínimes, que no tenen recursos per ser acollits en residències de pagament i així poden viure amb dignitat la seva vellesa. No s’admeten persones adinerades.

Tots els i totes les residents dediquen el seu temps a ajudar segons les seves capacitats: a planxar, a la cuina, al taller de manualitats, o també a tenir cura de les flors i el jardí, activitats que els fan sentir útils i que ajuden a tirar endavant la marxa de la casa. També n’hi ha una bona colla que esperen que Déu els cridi i que necessiten de la màxima atenció física i espiritual.

La casa disposa també d’un equip d’unes 20 noies que, amb sou de la Residència, dediquen el seu temps en dies feiners a totes les tasques necessàries puix que les religioses no podrien amb la cura dels aproximadament 90 ancians, homes i dones, a la Residència.

No puc oblidar-me dels voluntaris d’aquest centre que, malgrat no siguin les més idònies, ajuden a les Germanetes, i és molt d’agrair la seva col·laboració desinteressada i constant.

No sé si us he donat una pinzellada suficient que pugui despertar en vosaltres una admiració per les Germanetes dels Pobres i el seu treball, així com la voluntat vostra per ajudar-les i fer que una institució tan manresana pugui tenir continuïtat en una obra tan positiva i que fa que la nostra gent gran de pocs recursos es sentin cuidats i estimats.

Sóc un dels sacerdots residents que he estat acollit com tots per la bondat de les Germanetes dels Pobres.

 
D.A.T.