|
NOTA HISTÒRICA El Santuari de la Mare de Déu de Juncadella,patrona del Pla de Bages, és situat en un planell a mà esquerra del riu Cardener, a un quilòmetre de distancia de la carretera de Manresa a Bassella (o de Cardona i Solsona) en el quilòmetre 5 d’aquesta.. Pertany a la parròquia de Sant Martí de Torruella, del bisbat de Vic i arxiprestat del Bages-Sud. Venerada des de temps immemorial la imatge de la Verge titular hauria estat trobada ,segons tradició popular- en una petita cova coberta de joncs. Aquest seria l’origen del topònim que, des del segle XI, trobem documentat amb diverses formes derivades del llatí juncus (jonc). Històricament l’església de Juncadella fou una de les set parròquies filials de Santa Maria de Manresa. El nomenament de rectors depenia del canonge cambrer de la Seu d’aquesta ciutat. El 1879 perdé el caràcter parroquial i es convertí en tinença o ajuda de Santpedor i, després, de Sant Martí de Torruella, però conserva les prerrogatives de baptisteri i cementiri propis. El temple actual data dels anys 1748-72 i és obra de Joan Espluga, mestre de cases de Manresa, segons projecte de l’escultor-arquitecte Josep Sunyer. El 1807 f6u encomanat el retaule major als escultors manresans Jaume i Tomás Padró; inaugurat l'any 1808 i daurat per Josep Estern després de la guerra del francès, l’havia patrocinat Jacint Torres de Bages, amo del tot proper mas de les Torres. L'incendi sacríleg de 1936 destruí tot l'interior, que havia estat decorat a començament del segle actual pel pintor Francesc Morell . Resten del temple primitiu, el portal romànic del cantó de migdia i una porta renaixentista a la façana de ponent. La imatge de la Mare de Déu és una talla moderna, beneïda l’any 1949, obra de l´escultor vigatá Julià Fàbregas inspirada en l’antiga icona gòtica, ja molt malmesa i alterada per. adaptacions i restauracions posteriors. L'atribut o complement dels dos captius agenollats als peus de la Verge data de temps immemorial. Hom el relacionaria amb l' alliberament de dos fills de la feligresia, Pere Savit i Jaume Besora, dels actuals masos Mollet i Besora, presoners dels sarraïns en terres algerianes. La restauració del santuari, iniciada per mossèn Joan Fàbregas capellà custodi durant més de quaranta anys- i continuada per mossèn Joan Espadaler i els seus successors, prossegueix lentament i amb la intenció de retornar a Juncadella una digna fesomia externa, com correspon a la categoria de palau de la Reina del Pla de Bages, i fer- ne un centre viu d’espiritualitat mariana i cristiana. El culte, constant i concorregut, manifesta la devoció dels fidels comarcans a la seva patrona: casaments, primeres comunions, noces d'or i d'argent i altres festes familiars ho demostren. La missa dominical i l’ aplec dels dilluns de Pasqua convoquen bon nombre de devots, d'entre els quals ha sorgit l' associació Amics de Juncadella. " Aquí vénen cavallers -ciutadans i gent honrada. .." , proclama el vers inicial d'una antiga i famosa dècima, esdevinguda popular. Santuari tradicionalment molt visitat, Juncadella ha acollit des de sempre apleguistes de tota mena, devots, esportius i arrossaires. Organitzacions folklòriques i excursionistes de llarga tradició en la vida comarcana s'hi han fet tothora presents. També, les associacions religioses i moviments eclesials: confraries i congregacions, terciaris i exercitants, fejocistes i avantguardistes, l' Acció Catòlica i els cursets de cristiandat, l' escoltisme, la catequesis, molts col.legis, etc., tots n'han estat pioners i continuadors i, esperem, ferment de renovellat esplet. J.M. GASOL |
